Des de 1993 el nostre compromís en aquesta tasca formativa s´ha vist avalat pels convenis d´ensenyament amb l´Escola Superior d´Hosteleria de Catalunya (Bellaterra), l´Escola Superior d´Hosteleria de València i l´Escola del Gremi de Restauració de Barcelona.




Extracte de continguts de l´AULA DE FORMACIÓ DE CAFÈ SAULA
PRIMERA PART:
CAFÈ I QUALITAT


 1. El cafè en el món.
 2. El cafè a través de l´història.
 3. Botànica de la planta.
 4. Varietats Botàniques més importants
 5. Cultiu del cafetó
 6. La recol.lecció
 7. Beneficiat pel cafè.
 8. Composició del cafè.
 9. Processos de Selecció a Cafè Saula.
10. La torrefacció.
11. La barreja.
12. La degustació del cafè.
13. L´envàs.
14. Cafè torrefacte.
15. Cafè descafeïnat.

SEGONA PART:
EL CAFÈ EXPRÉS


1. La màquina del cafè exprés.
2. El depurador.
3. El molinet de cafè.
4. Una bona tassa de cafè exprés.



PRIMERA PART . CAFÈ I QUALITAT.
1· EL CAFÈ EN EL MÓN.

El comerç internacional del cafè és el segon en importància mundial. Això significa que es troba inmediatament després del comerç del petroli i per davant d´ altres productes tant importants com l´acer, l´ or i el sucre.
Per tant les xifres que es mouen al voltant del comerç del cafè, són en conseqüència astronòmiques. Vegem-ne algunes:

La xifra de negoci del comerç del cafè va arribar a la fabulosa quantitat de 12.929 milions de dòlars solament en valor d´origen entre tots els països productors de cafè en el curs de 1997-1998.

Més de 60 països del món són productors de cafè, cosa que implica una producció mundial de cafè que oscil.la, segons la collita, entre uns 5 i 7 milions de tones, això és, uns 100.000.000 sacs de 60 kg cadascun.

L´ última xifra oficial és la de 1998, any en què es van produir 5.773.800 tones.

PAÍS
MILIONS DE SACS/ANY
KG PER PERSONA/ANY
Finlàndia
1.0
12.2
Suècia
1.6
11.4
Holanda
2.6
10.7
Alemania
8.3
8.2
Àustria
1.0
8.0
Bèlgica
1.2
7.3
Francia
5.4
5.8
Estats Units
18.2
4.5
Brasil
10.5
4.5
Itàlia
4.3
4.5
Espanya
3.4
4.3
Colòmbia
2.0
4.1
Japó
5.0
2.5
Gran Bretanya
2.4
2.5



2·  EL CAFÈ A TRAVÉS DE L´HISTÒRIA

2.1 L´ORIGEN DEL CAFETÓ
L´origen de la planta del cafè, anomenada cafetó, es situa a Àfrica. És un fet acceptat per tots els investigadors que el cafetó existia en estat silvestre als elevats altiplans etíopes, a la regió del Llac Tana, en la varietat que actualment reb el nom de Coffea Aràbiga.

Els primers investigadors que van visitar aquestes regions han donat referències de que els habitants de la zona preparaven i consumien el cafè de dos maneres molt distintes: en forma de coques i en infusions. Les coques es preparaven amb llavors seques triturades (el cafè) en un morter i barreges amb greix d´origen animal; l´infusió s´aconseguia esmicolant els grans de cafè i ficant-los a sobre d´aigua bullint
.




2.2 DIFUSIÓ DEL CAFETÓ EN EL MÓN
Els primers grans consumidors de cafè van ser els àrabs fa molts segles. Existeixen diverses llegendes sobre el descobriment y posterior ús del cafè. Una de les més conegudes atribueix el descobriment de les propietats de la llavor del cafè a un pastor anomenat Kaldi que advertí l´agitació de les cabres després d´haver mastegat les branques de cafetó. Kaldi explicà el curiós fet al prior d´un monestir proper, qui de seguida intuí la mà de Déu per mantenir desperts als seus monjos durant els oficis nocturns. Afirma la llegenda que això esdevingué cap al segle VIII de la nostra era.

Segons l´ història, l´introducció del cafè en el Yemen (Àràbia) va tenir lloc al segle XII-XIV de la nostra era com conseqüència de les invassions abissínies. Es pressuposa que el cultiu es va iniciar en el monastir d´ aquella regió i, a través de les guerres i la religió es va anar expandint per tota la comunitat àrab.

2.3. EL CAFÈ EN EUROPA

En relació a Espanya, les primeres cafeteries es van obrir al voltant del 1715 i aviat van adquirir la fama d´ ésser dels millors llocs per assaborir un bon cafè. A Madrid cal destacar el "Cafè Príncep" i "El Pombo", ambdós eren el centre de reunió de polítics e intel.lectuals.

2.4 EL CAFÈ A BARCELONA
L´introducció del cafè a la nostra ciutat fou conseqüència, amb caràcter general de les relacions existents amb Amèrica, i molt especialment amb Cuba.
Segons consta a l´Arxiu de la ciutat de Barcelona el primer "cafetero" instal.lat a la Ciutat Comptal es va enregistrar l´ any 1783. El seu nom era En Mariano Figueras i residia al número 101 de Les Rambles.
El cafè a través de l´història. Resum Esquemàtic:

Progresión histórica de la producción del cafè en el mundo

Segle X: Abissínia (actual Etiòpia)
Segle XII: Península Aràbiga (Yemen)
Any 1600: Índia, Ceilan
Any 1717: Mauricio, Reunión
Any 1723: Martinica
Any 1726: Guayana
Any 1727: Brasil
Any 1740: Amèrica Central
Any 1808: Colòmbia

Progressió històrica del consum del cafè en el món.

Segle X: Abíssinia (actual Etiòpia)
Any 1470: La Meca
Any 1517: Istanbul (primeres cafeteries)
Any 1615: Venècia (Itàlia)
Any 1616: Rotterdam (Holanda)
Any 1635: Oxford (Anglaterra)
Any 1644: Marsella (França)
Any 1650: París (França)
Any 1665: Oslo (Noruega)
Any 1670: Hamburg (Alemania)
Any 1674: Estocolm (Suècia)
Any 1683: Viena (Àustria)
Any 1715: Madrid (Espanya)
Any 1783: Barcelona (Espanya)


3. BOTÀNICA DE LA PLANTA.
La planta del cafè, el cafetó, pertany a la família de les Rubiàcies i al gènere Coffea, segons la classificació que realitzà Linneo (1707- 1778) i més tard ratificà el botànic Jussieu. Aquest gènere inclou unes seixanta espècies, però només algunes són cultivades a nivell mundial. D´entre les més exteses destaquen la Libèrica, Excelsa, Aràbiga i Canèphora, la resta creix en estat salvatge. El 95% del cafè consumit pertany a les espècies aràbiga i canèphora..
El cafetó:
El cafeto és una planta arbustiva que quan és adulta pot arribar a mesurar de 8 a 10 metres d´alçada, però tot i això, per facilitar el seu cultiu i recol.lecció es sol podar d´ uns 2 a 4 metres, a més a més amb la poda s´augmenta i es millora la producció. .


4. VARIETATS BOTÀNIQUES MÉS IMPORTANTS.

Existeixen dos tipus de varietats clarament diferenciades que són les que més es cultiven en el món: la coffea aràbiga i la coffea canèphora. Vegem-ne una breu descripció de cadascuna d´elles:

Coffea Aràbiga:
·Originari d´Etiòpia
·Representa del 65% al 70% de la producció mundial.
·L´altitud de cultiu és: 500-2400 m
·L´arbust és ample en la seva base però es va tancant fins a terminar en pic.
·La forma del gra és més allargada.
·El contingut de cafeïna: 0.8-1.7%
·És més digestiu i suau.
·Subespècies més apreciades
:
- Maragogype, gra gegant.
- Moka, Port d´Etiòpia, gra molt fi.
- Bourbon, descendent del Yemen (Reunión).
- Java
- Mundo Novo, és un Bourbon creuat amb Sumatra.
- Leroy
- Caturra, arbust de petita talla
·Principals països productors:
- Brasil
- Colòmbia
- Costa Rica
- Mèxic
- Guatemala
- Índia
- Kenya
- Etiòpia
- Hondures
·És la varietat més cara i apreciada que existeix.
·Té 44 cromosomes

Coffea Canèphora (Robusta)*:
. Originari d´Uganda
. Representa del 30 al 35% de la producció mundial.
. L´altitud de cultiu és des del nivell del mar fins 500m.
. L´arbust té forma arrodonida.
. Contingut de cafeïna: 2 - 4%.
. És menys digestiu i de sabor més amarg.
. Subespècies més apreciades
:
- Robusta (Àfrica)
- Congesis
- Kouilloi
- Conilló (Brasil)
- Niuli
. És més resistent a les enfermetats perquè poseeix coure.
. Tenen 22 cromosomes.

·
Principals països productors
:
- Vietnam
- Índia
- Uganda
- Indonèsia
- Costa de Marfil
- Zaire
- Brasil


* Al coffea Canèphora se l´anomena comunament Robusta donat que fins fa molt poc aquesta subespècie era la més comercialitzada.



5. CULTIU DEL CAFETÓ.
Tota la producció mundial de cafè es troba entre els Tròpics de Càncer i Capricorn.
Però en general, el cafeto s´ha de plantar en zones que reuneixen les següents característiques:
- Temperatura: entre els 18º i els 22º C.
- Plujositat: entre 1200 i 1500 mm al any.
- Altitud del terreny: entre 0 i 2500 m.
- Sòl profund arenós i humit
- Ombreig (cultiu de sotobosc)


6. LA RECOL·LECCIÓ.
Un bon cafè s´ha de recol.lectar quan el fruit es troba en el seu punt just de maduració. Ara bé, en una mateixa planta es troben en un mateix moment cireres en diferent estadi de maduració, per tant és de vital importància el que la collita es realitzi de forma manual, l´única (fins el moment) que permet la selecció dels fruits. 
Existeixen 4 mètodes principals de recol.lecció:

- Stripping
- Pinta
- Sistema mecànic
- Picking



7.- BENEFICIAT DEL CAFÈ
S´anomena beneficiat al conjunt de totes les operacions que permeten alliberar al gra de l´interior de la cirera per posteriorment calibrar-ho i seleccionar-ho, tenint lloc aquest procés en el país productor.

S
´ha de tenir en compte que el procés del beneficiat va influir de forma molt especial en la qualitat i característiques finals del cafè obtingut. Un mateix cafè pot millorar o empitjorar en funció del mètode de beneficiat que s´utilitzi.
Per això, els mètodes o vies més importants són:

VIA HUMIDA
VIA SEMIHUMIDA
VIA SECA
Classificació i Neteja


8.- COMPOSICIÓ DEL CAFÈ

La composició química del cafè verd varia segons quina sigui la seva varietat botànica d´origen, el seu mètode d´obtenció, les condicions climàtiques en les que s´ha desenvolupat, el seu grau de maduració, el procés tecnològic utilitzat… però, com a referència i tenint sempre en compte que està format per més de 900 components, senyalarem els seus ingredients més importants:

AIGUA
- L´aigua representa un 12% del gra.

SUCRES
- Composen aproximadament el 50% de la matèria seca del cafè.

GREIXOS
- Aproximadament d´un 10% a un 20%.

PROTEÏNES
- Representen al voltant d´un 11% de la matèria seca del gra de cafè verd i els aminoàcids lliures d´un 0.2%-0.8%

MINERALS
- Podem trobar: potasi, magnesi, calci, fòsfor i sodi.

VITAMINES
- El gra verd conté vitamines B1, B2, B3, B5, B12 i C

COMPONENTS NO NUTRITIUS
Substàncies nitrogenades no proteïques:
- Bases Pures: La base principal del cafè és la cafeïna (representa del 0.8 al 4% en funció de la varietat botànica), seguida de la teobromina i la teofilina
- Bases Nitrogenades

ÀCIDS

En tot cas hauriem de tenir molt clars els següents conceptes:
- El cafè no és un aliment
- No aporta ni calories ni proteïnes (o en ínfima quantitat)
- No resulta perjudicial per la salut si no s´abusa d´ell.
- És un bon estimulant.
- Resulta agradable pendre´l.



9.- PROCESOS DE SELECCIÓ A CAFÈ SAULA

L´idea de l´implantació d´uns processos de selecció en les pròpies instal.lacions de Cafè Saula sorgí de la pròpia experiència de l´empresa al comprobar que la neteja i la sel.lecció dels països productors resultaba insuficient d´acord amb nivells de qualitats exigits per Cafè Saula.
Així doncs, Cafè Saula ha desenvolupat un procés únic de segona selecció del cafè per desestimar totes aquelles substàncies i matèries que poguessin distorsionar l´aroma i el sabor propis d´una tassa de cafè i d´aquesta manera no trencar la regularitat en la qualitat i el servei desitjats. 
Una vegada importats els millors cafès del món, aquests són sotmesos a un procés de sel.lecció format per set etapes que tenen com objectiu l´eliminació de les impureses que no han sigut eliminades originàriament:
- Aspiració de la pols.
- Crivell d´impureses, imant i aspiració de la pols
- Crivell d´impureses petites i grans trencats.
- Aspiració de la pols.
- Crivell per densitat, selecció de gra dur.
- Despredador per aire
- Bateria d´imants
- Crivell mecànic gra a gra.

Les impureses físiques detectades més comuns són: pedres, pals, terracotes, cireres, grans petits, grans trencats, plàstics, metalls…

Tots els processos de Selecció, Torrefacció, Enmagatzematje, Elaboració de barreges i envàs estan totalment automatizats i són controlats per un ordinador Central.


150 milions de tasses de cafè venudes a l´any per Cafè Saula han superat aquests set processos de selecció.

Cafè de primera qualitat seleccionat en origen
Torrefacció
Elaboració de barreges específiques.
Repòs de 24 hores

Envasat i Distribuit
En 48 hores

 

Aspiració de la pols
Crivell d´impureses

Imant

Aspiració de la pols
Crivell d´impureses petites i grans trencats

Aspiració de la pols
Crivell per densitat

Selecció del gra dur

Despedrador per aire
Bateria d´Imants
Crivell mecànic gra a gra

10.- LA TORREFACCIÓ
L´operació de la torrefacció és el moment àlgid de tot un procés que porta al cafè de la planta a la tassa. Aquí es juga no només amb la qualitat general de la futura beguda, sinó amb tot el seu perfil aromàtic, el gust i el color.

10.1. MÈTODES DE TORREFACCIÓ

Existeixen tres mètodes de torrefacció: tradicional, ràpid i ultraràpid.

A.- EL SISTEMA TRADICIONAL
Duració del procés: 15-20 minuts.
Quantitat de cafè: 750 kg./hora.
Temperatura: 220ºC
És el sistema utilitzat a Cafè Saula.

És el sistema més apreciat per els torrefactors artesans. Amb ell s´aconsegueix desenvolupar els aromes en el seu temps just.


B.- EL SISTEMA RÀPID
Duració del procés: 7-12 minuts
Quantitat de café: 2.500 Kg./hora
Temperatura: 300-350 ºC
Inconvenient: s´altera el sabor

C. SISTEMA ULTRARÀPID ("FLASH")

Duració del procés: 90 segons
Quantitat de cafè: 4.000 kg/hora
Temperatura: 450-550ºC.
Inconvenient: s´altera el sabor considerablement per l´elevada temperatura i el poc temps. S´obté un sabor més àcid i amb menys aroma.


11.- LA BARREJA
Cada país productor de cafè produeix un tipus de cafè diferent, és a dir, amb unes característiques que el diferencien dels cafès d´altres països. Així, alguns tenen un pronunciat sabor àcid, altres un cos prominent, altres un sabor afruitat, etc…
Normalment molt pocs cafès per sí sols reuneixen les condicions adients de sabor, cos i acidesa desitjades per això és necesari barrejar-los per aconseguir un equilibri. Tot i això, no tots els països consumidors prefereixen el mateix tipus de cafè.
La funció de la barreja és doncs, barrejar diferents cafès per així compensar les diferències enunciades fins aconseguir un cafè que sigui del gust del país al que volem vendre.

- El cos és la sensació de plenitud
- L´acidesa provoca una lleugera sensació picant, un poc agre, molt apreciada en els països nòrdics.
- L´aroma és molt més difícil de definir, però consistiria en l´acció que les essències pròpies del gra de cafè produeixen a l´olfacte.


CAFÈ ARÀBIGA:
ACIDESA: Augmenta en funció de l´altitud de cultiu. A vegades afruitada
COS: En general, la seva tassa sol ésser clara i de sabor suau.
AROMA: A vegades l´aroma predomina sobre les altres qualitats.

CAFÈ ROBUSTA:
ACIDESA: Estàn mancats gairebé d´acidesa.
COS: Donen una beguda amb més cos, d´un color fosc i de sabor intens.
AROMA: No solen tenir aroma afermat


12.- LA DEGUSTACIÓ
La desgustació de cafè té per objectiu principal comprobar les característiques de cada cafè (aroma, cos, acidesa, textura, etc.) i veure també les possibilitats de barreja que poseeixen entre ells, per aconseguir en el seu cas el cafè més complet i rodó.
Al mateix temps la degustació ens servirà per comprobar que el cafè que s´ha importat acompleix realment les característiques que s´han estipulat en el contracte de compra. . Es tracta de buscar les possibles qualitats i defectes que pugui tenir el cafè.
El mètode de realitzar la degustació dels cafès és el següent:
- En una taula circular es situaran les tasses on es realitzarà la degustació, així com l´aigua a temperatura adequada i en quantitat per poder esbandir-se. La preparació del cafè sol ésser:
- A la Brasilenya
- En forma de cafè "espresso".

13.- L´ENVÀS
L´envàs és l´etapa final de tot el processament del nostre producte, per aquest motiu cal realitzar-lo adequadament per no perdre totes les operacions que fins ara hem desenvolupat amb el màxim de cura.
El cafè torrefacte envelleix ràpidament i perd les seves propietats al entrar en contacte amb l´ aire sinó s´envasa inmediatament.
El cafè conté un percentatge d´olis, i per això l´objectiu de l´envàs serà evitar el contacte del cafè amb l´O2 de l´aire per preservar al màxim l´ enranciament d´ aquest oli.

Mètodes d´envàs més comuns.
- Envàs d´alumini amb vàlvula unidireccional que permet que el CO2 pugui sortir cap a l´exterior però evita l´entrada de O2 a l´envàs.
- Envàs al buit
- Envasat en atmòsfera modificada en la que es cambia la composició de l´aire dins de l´envàs substituint el 02 per un gas inert (CO2 o N2).


També existeix la possibilitat d´utilitzar la combinació de varis d´aquests sistemes.

14.- CAFÈ TORREFACTE
L´addició de sucre al cafè durant el procés de torrefacció és una manipulació que sorgí a principis de segle per assegurar una més gran resistència del gra al procés d´enranciament.
Aquest costum es mantingué pràcticament en exclusivitat a Espanya, Portugal i Mèxic, obtenint-se una beguda molt fosca, amarga i amb cert sabor a cremat, però no aporta més cos com alguns encara creuen. Per això es barreja amb el cafè natural en proporcions que varien desde el 10% fins al 50% i el 60%.

15.- CAFÈ DESCAFEÏNAT
La cafeïna és un estimulant que es troba en el cafè natural en proporcions que oscil.len d´un 0.8 fins un 4% aproximadament.

La cafeïna pot extreure´s del cafè per tres mètodes diferents segons quins siguin els components que es facin servir en la seva realització: 

- Dissolvents Orgànics
Es realitza mitjançant dissolvents orgànics com el clorur de metil o l´ acetat d´ etil.

- Mètode Aigua
S´obté submergint el cafè en grans quantitats d´aigua saturada al 20-25%.

- Anhídrid carbònic
Es realitza mitjançant pressurització amb anhídrid carbònic en forma de gas comprimit.

SEGONA PART. EL CAFÈ EXPRÉS.
1. LA MÀQUINA DE CAFÈ EXPRÉS
¿Què és un cafè exprés?
És un cafè extractat, que s´aconsegueix a base de sotmetre poca quantitat d´aigua a una alta temperatura i una pressió elevada. El resultat és un cafè molt concentrat, curt, aromàtic, amb cos i crema a la superfície. La paraula "espresso" prové d´un verb italià que significa "sotmetre a pressió", que és exactament el mateix que es fa amb el cafè. 
La màquina de cafè exprés és l´ eina amb la que elaborem un cafè exprés. Per l´obtenció del "espresso" la màquina de cafè ens aportarà una pressió d´aigua constant així com una temperatura estable evitant que s´arribi a escaldar el cafè.
Amb la màquina s´aconsegueix un equilibri tèrmic e hidràulic que ens permet, per una banda, la producció continuada de cafès, i per l´altre l´extracció de tots els elements naturals del producte (col.loides, sucres, olis, proteïnes, etc) que ens faran gaudir d´un cafè amb sabor, crema, aroma i cos.
Les primeres màquines de cafè exprés vàren aparèixer a principis de segle. La seva presentació pública fou al 1906 quan Luigi Bezzera instalà les primeres màquines de cafè en el seu stand de la fira de Milà, ell fou també el primer en utilitzar l´expressió "cafè espresso".

1.1 TIPUS DE MÀQUINES DE CAFÈ EXPRÉS:
Actualment en el mercat es poden trobar 4 tipus diferents de màquines de cafè:
PALANCA
HIDRÀULIQUES
SEMIAUTOMÀTIQUES O EROGACIÓ CONTINUA
SUPERAUTOMÀTICA

Dins de les semiautomàtiques podem trobar quatre models diferents:

- MANUAL
- PULSANT
- TEMPORITZADA
- ELECTRÒNIQUES



1.2. NORMES GENERALS PER TOTES LES MÀQUINES:

A continuació, detallem una sèrie de regles generals relacionades amb el que s´ha exposat amb anterioritat, que en condicions normals ens servirien com a punt de referència a l´hora de treballar:
- Pressió de la caldera: màxim 1 bar.
- Temperatura de l´aigua del grup: 87º - 94 ºC.
- Pressió de la bomba: 8-10 bars.
- Nivell de l´aigua del grup: uniforme, mai perforant, tipus dutxa.
- Depuració periòdica: màxim cada 15 dies.
- Visita regular S.A.T. (Servei d´Assistència Tècnica)

2. EL DEPURADOR DE L´AIGUA:
El depurador és l´encarregat de descalcificar-nos l´aigua de la red. La cal és el més gran enemic de les màquines de cafè, i si no es fa la depuració ens podem trobar amb nombrosos problemes en parts vitals de la cafetera (caldera, tubs, grups,…) provocant avaries i un descens notable en la qualitat de l´exprés.



3. EL MOLÍ DE CAFÈ:
El molí és un element molt important a l´hora de fer cafè. El perfecte coneixement del seu ús ens aportarà la base per obtenir una bona tassa de cafè.
Una bona regulació del punt d´esmicolat junt amb la dossificació constant és la clau per trobar una regularitat en l´elaboració continuada de tasses de cafè.

3.1. PARTS D´UN MOLÍ:
A. LA TREMUJA
B. REGULADOR DE PUNT DE TRITURACIÓ
C. DOSSIFICADOR
Ens podem trobar en el mercat tres tipus de sistemes de dossificació:
- PALANCA
- AUTOMÀTIC
- ELECTRÒNIC
D. PREMSACAFÈS:
El premsacafès ens permet equiparar i compactar la dosis de cafè trinxat en el cassó.

E. SISTEMA D´ARRENCADA:
1. PARADA NORMAL
2. PARADA AUTOMÀTICA
3. TEMPORITZAT

3.2 NORMES GENERALS I MANTENIMENT DEL MOLÍ:
A continuació senyalarem una sèrie de normes i d´atencions que s´han de tenir en compte a l´hora de treballar amb el molí i treure-li el màxim partit a la tassa de cafè:
- Elecció del molí segons les necessitats (més gran producció, més potència de motor).
- Neteja general.
- Comprobació diaria del punt de trinxat.
- Comprobació periòdica de la dossificació.
- Cambi de freses (400-500 kg.)


4. UNA BONA TASSA DE CAFÈ EXPRÉS:

L´obtenció d´una bona extracció de cafè exprés depèn en tot moment del personal encarregat d´efectuar-ho. En el moment en què arriba el cafè a les nostres mans, tenim la responsabilitat d´extreure totes les seves qualitats aconseguint una tassa de cafè amb sabor, cos, crema i aroma.
Recordem que podem convertir un cafè de qualitat en un cafè vulgar.

4.1. CONSELLS PER L´ELABORACIÓ D´UNA TASSA DE CAFÈ EXPRÉS:
En condicions normals, sempre que sigui possible, hem de seguir una sèrie de normes generals que ens ajudaran a treure el màxim rendiment al cafè:
- Pressió de la caldera: màxim 1 bar.
- Pressió de la bomba: 8 - 10 bars.
- Temperatura de l´aigua del grup: màxim 94ºC
- Nivell de l´aigua de la caldera: mitjà
- Punt de trinxat correcte.
- Dosificació: 7 grs.
- Estrelles del dosificador sempre plenes.
- Caiguda del cafè: de 20 a 30 seg.
- Tasses calentes i de fons còncau.
- Aigua depurada.


4.2. RECOMANACIONS PERIÒDIQUES DE L´EQUIP DE TREBALL:

. TOTS ELS MATINS:

- Revisió general del molinet i la cafetera.
- Obrir els vapors verificant la pressió de la caldera.
- Deixar circular l´aigua pels grups amb els portafiltres col.locats per tal que adquireixin temperatura i verificar la pressió de la bomba.
- Verificar la crema a la tassa.

.TOTES LES NITS:
- Neteja del grup amb el cassó cec.
- Neteja dels tubs del vapor i de l´aigua per les infusions.
- Neteja de la safata de pòsits.
- Netaja del portafiltres i dels cassos.
- Depositar el cafè que ha quedat trinxat en un pot i ficar-ho al frigorífic.

.TOTES LES SETMANTES:
- Netejar el molí a fons per evitar l´aparició de sabors rancis.
- Netejar el dosificador amb un pincell i la tremuja amb un drap lleugerament empapat en alcohol.

. CADA 15 DIES:
- Controlar la dosificació de molí.
- Efectuar la depuració.
- Revisar el cabal d´aigua de cada grup.

.CADA 400 KG DE CAFÈ:
- Cambiar les freses del molinet.


4.3. LA TASSA: PROBLEMES I SOLUCIONS:
A continuació s´exposen una sèrie de problemes, amb les seves possibles causes i solucions, que poden sorgir a l´elaborar la tassa:

1. EL CAFÈ SURT GOTA A GOTA
- El cafè està esmicolat molt fi.

2. EL CAFÈ SURT MOLT RÀPID
- Cafè trinxat molt gruixut

3. CAFÈ SENSE CREMA I AMB CORONA AL VOLTANT
- Punt de trinxat molt gruixut i/o temperatura molt alta.

4. CAFÈ AMB CREMA BLANCA I BOMBOLLES. SABOR RECREMAT
- Punt de trinxat una mica gruixut i/o temperatura baixa.

5. CREMA DEL CAFÈ AMB BOMBOLLES I CORONA FOSCA AL VOLTANT. SABOR AMARG
- Excés de càrrega i temperatura molt alta.


6. CAFÈ AMB CREMA FOSCA I SABOR AMARG
- Tassa amb excés de càrrega. Més de 8 grams.


7. CAFÈ AMB CREMA MOLT FOSCA, AMB TACA BLANCA I SABOR AMARG.
- Punt de trinxat massa fi i/o temperatura molt alta

8. EL CAFÈ SURT A BORBOLLONS.
- Freses gastades o sortida del cafè bruta


9. CAFÈ AMB SABOR A RECREMAT
- Freses gastades o temperatura excessiva.


10. CAFÈ AMB GUST RANCI
- Restes de cafè vell en el dosificador o a la tremuja.


11. RESTES DE PÒSITS A LA TASSA
- Gomes de porta desgastades o cassos trencats.