Ferran Latorre: “Si tenim la capacitat de posar-nos metes, tot és possible”

L’altre dia, en el marc de la convenció de Café Saula a Port Aventura, vam tenir la gran oportunitat d’escoltar a l’alpinista Ferran Latorre, que va oferir una xerrada a tot l’equip per a parlar sobre la seva passió per la muntanya i el seu missatge inspirador.

“Personalment, crec que un dels seus millors valors és la seva qualitat humana i la seva senzillesa. Ell és un exemple de superació personal a través de la il·lusió; una persona que ha aconseguit el seu somni gràcies a la passió, el coratge i el treball en equip”, va explicar Lluís Saula per a presentar a aquest alpinista, conegut per haver pujat els 14 vuit mils del món.

Latorre va començar la seva xerrada confessant que, per a ell, l’alpinisme és un “acte de curiositat i il·lusió”, i que precisament aquesta curiositat i l’amor ha estat el que sempre ha “mogut la humanitat”.

Sobre la seva passió per la muntanya, va fer al·lusió a Jack London, que una vegada va dir que “allò que és gran, es deu a una passió”. Unes paraules d’introducció per a observar la seva història com a alpinista, des de l’any 1984, quan amb alumnes del seu col·legi va pujar el seu primer tres mil, el Punta Alta. Més tard, la seva etapa com a escalador, en pedra i després en gel, fins a arribar als seus anys com a càmera en el programa Al filo de lo imposible i finalment el seu gran projecte: pujar tots els 14 vuit mils de la terra.

D’aquesta aventura, va recordar amb especial afecte la seva pujada a l’Everest. “Allà hi vam pujar dues persones agafades de la mà: el Ferran Latorre de 13 anys, aquell del qual tothom se’n reia per voler ser alpinista, i el Ferran Latorre de 47 anys”.

Catorze vuit mils després, Latorre reconeix que tot va ser possible “gràcies a moltíssima gent i al treball en equip”. També va subratllar que, al final “si tenim la capacitat de posar-nos metes, tot és possible”. I és que a la muntanya, com en la vida, només hi ha una cosa que mai pot fallar: la força de les emocions.

Prenem nota! Gràcies per les teves reflexions Ferran Latorre!