El te i la Companyia Britànica de les Índies Orientals

El té y la Compañía Británica de las Indias Orientales

Igual que succeeix amb el cafè, el te és un producte que es produeix en zones molt concretes del món, sobretot en els llunyans països d’Àsia i Sud-amèrica. A més, igual que passa amb els grans d’aràbica i robusta, les fulles del te també són una de les matèries primeres amb més mobilitat arreu del globus. Són llargs trajectes des dels països d’origen fins als consumidors dels cinc continents.

El que molta gent no sap és com van ser els inicis del transport marítim del te. Una història que comença el 1600 amb la creació de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, considerada com la primera gran empresa de la història. Va ser en aquest any que a la reina Isabel I d’Anglaterra se li va concedir el permís exclusiu per a exercir, durant 15 anys, el comerç amb les Índies Orientals. És a dir, amb tot el Sud-est i Sud d’Àsia.

Potència empresarial

Des d’aquest moment, l’empresa no va deixar de créixer fins a convertir-se en la més potent que havia conegut el món fins aleshores. Tenia el seu propi exèrcit i un poder gairebé absolut sobre el comerç del te, que aviat es va convertir en una beguda popular entre la noblesa europea.

La seva caserna general comercial es trobava a Bombai i l’empresa va basar el seu èxit en un sistema de “factories”, on es deixava que els seus representants establissin llocs comercials i adquirissin i negociessin els béns. Així va ser com van arribar a controlar la meitat del comerç mundial, fins al punt que no només importaven te, sinó que també van arribar a crear les seves pròpies plantacions per a poder atendre totes les demandes.

La companyia va ser un gran èxit fins que el 1813 va perdre el monopoli comercial, el 1833 va perdre el comerç del te a la Xina i el 1860 totes les seves possessions van passar a formar part de la Corona, si bé encara se li va permetre exercir un cert control comercial. No va ser fins al 1874 que es va dissoldre la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Un nom que, tot i el temps transcorregut, ens continua evocant un passat marítim de viatges, essències i aventures.